Els electròfons són aquells instruments en que el so es
genera mitjançant dispositius elèctrics o electrònics. El Telarmoni o Dinamòfon
va ser el primer instrument electrònic i polifònic patentat al 1897 per
Thaddeus Cahill, però no va ser fins l’any 1906 que es va acabar de construir. Aquests instruments es poden classificar en dos grups
diferents:
-
Electrònics: En aquests
tipus de instruments, el so és produït per mitjans completament electrònics,
com ara, circuits, memòria informàtica…
-
Elèctrics: Són aquells
instruments que se’ls hi ha afegit un dispositiu que transforma la vibració en
impulsos elèctrics. Aquest gènere d’instruments es va començar a donar lloc a
partir del 2008 on la majoria d’instruments elèctrics són versions elèctriques
de pianos, guitarres, violins… Podem trobar diferents exemples:
1. Chapman
Stick
Dissenyar per Emmett Chapman a finals dels anys seixanta.
Els primers models tenien entre set i vuit cordes. Amb els anys, al 1974, es
van començar a comercialitzar amb deu cordes. És un barreja entre un baix i una
guitarra.
2. Piano
elèctric
Els primers pianos elèctrics es van inventar a finals dels
anys vint. Un dels primers va ser el piano elèctric de cua inventat al 1929. No
obstant no va ser fins als anys cinquanta que la popularitat va començar a
créixer. A diferència del sintetitzador el piano elèctric no es un instrument
electrònic.
3. Guitarra
elèctrica
Va ser inventada als Estats Units a meitat del segle vint pel
compositor de jazz Les Paul. Els primer músics en adoptar aquest instrument van
ser els guitarristes de Operetes i jazz.
5. Mandolina
elèctrica
Les mandolines evolucionen a partir de la família del llaüt a Itàlia durant els segles XVII i XVIII. Tot i que no va ser fins a finals de 1800 que va augmentar la seva popularitat a la ciutat de Nàpols. Amb el temps aquest instrument es va difondre a la resta d’Europa. Actualment, s’utilitza la seva versió elèctrica.
Les mandolines evolucionen a partir de la família del llaüt a Itàlia durant els segles XVII i XVIII. Tot i que no va ser fins a finals de 1800 que va augmentar la seva popularitat a la ciutat de Nàpols. Amb el temps aquest instrument es va difondre a la resta d’Europa. Actualment, s’utilitza la seva versió elèctrica.
6.Mellotron
És un instrument que va aparèixer a mitjans dels anys seixanta però va ser inventat per Harry Chamberlin als estats units a l’any 1940 . En quant el seu aspecte exterior és similar a un piano de paret que reprodueix cintes magnètiques.
(http://youtu.be/ZTKL1XnD9AA?t=3m52s)
És un violí amb sortida elèctrica, normalment, les senyals d’un violí elèctric pasen a través d’un circuit electrònic per obtenir el so desitjat
10. Pedal steel
guitar
La història d’aquest instrument comença a Hawai durant el segle XIX amb la utilització d’una tècnica anomenada slack key (es trepitjaven les cordes mitjançant el lliscament d’un objecte, com un vidre). Aquesta guitarra amb pedal és generalment de forma rectangular i no té càmara de ressonància, ni cos de guitarra. Pot tenir un o més màstils
La història d’aquest instrument comença a Hawai durant el segle XIX amb la utilització d’una tècnica anomenada slack key (es trepitjaven les cordes mitjançant el lliscament d’un objecte, com un vidre). Aquesta guitarra amb pedal és generalment de forma rectangular i no té càmara de ressonància, ni cos de guitarra. Pot tenir un o més màstils
11. Harpejji
És un instrumenta musical de corda creat l’any 2007 per Tim Meeks. Aquest instrument deriva d’un altre anomenat StarrBoard i va ser dissenyat per acotar el so i la tècnica d’execució entre la guitarra i el piano. El métode d’execució d’aquest instrument es similar al Chapman Stick (mitjançant la tècnica de tapping amb les dues mans).
És un instrumenta musical de corda creat l’any 2007 per Tim Meeks. Aquest instrument deriva d’un altre anomenat StarrBoard i va ser dissenyat per acotar el so i la tècnica d’execució entre la guitarra i el piano. El métode d’execució d’aquest instrument es similar al Chapman Stick (mitjançant la tècnica de tapping amb les dues mans).
13. Banjo
elèctric
Té una cavitat ressonadora que normalment té entre 4 a 6 cordes. La membrana és una peça de pell d’animal o plàstic. Hi ha diverses teories sobre d’on prové el nom de banjo, però alguns etimologistes creuen que prové del portuguès.
Té una cavitat ressonadora que normalment té entre 4 a 6 cordes. La membrana és una peça de pell d’animal o plàstic. Hi ha diverses teories sobre d’on prové el nom de banjo, però alguns etimologistes creuen que prové del portuguès.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada